Somriures inesperats

Començo aquest post des de l'aeroport de Siem Reap, esperant a embarcar cap a Bangkok i deixar Cambodja definitivament. Ens anem emocionats: acabem de passar les 4 hores més interessants del que portem de viatge fins ara i el més curiós és que això ha passat sense sortir de la Guesthouse, fent temps per venir cap a l'aeroport.

Començaré pel principi. Aquest matí ens hem aixecat tard: volíem agafar-nos el dia amb calma, després d'haver matinat bastant ahir i avui (bé, matinar per nosaltres, que aquí la gent sol començar a treballar a les 7, dina a les 11 i sopa cap a les 6). Després d'esmorzar volíem anar a fer una volta tranquil·la pel centre. En  el mateix moment que sortíem unes noies de Barcelona que hem conegut aquests dies arribaven de voltar amb el seu conductor de tuktuk, en Mot, que parlava espanyol. Ens han avisat que si el volíem agafar ara estava lliure: "Almenys entendreu el que diu", ens han dit. I hem ben encertat! Llàstima que només haguem pogut gaudir d'ell avui, perquè el país canvia molt quan te l'expliquen bé. No només ens feia de conductor, sinó que ens anava explicant el que podíem anar veient pel carrer i fins i tot ens ha fet alguna parada quan veia que nosaltres badàvem amb alguna cosa. Li hem demanat per algun lloc per poder imprimir les reserves d'hotel que havíem fet per internet i ens ha portat a un lloc on la gran majoria de clients eren locals, cosa que vol dir que es paga un preu just. Més tard li hem demanat per anar a algun lloc on fessin el típic massatge als peus dins la piscina de peixos i també ens ha buscat un bon lloc, igual que quan hem volgut fer un massatge de cos amb oli (els d'aquí se solen fer sense oli). Però això no era el millor, el millor és que durant tota l'estona anàvem conversant i ens anava explicant coses sobre el país, la gent d'aquí, com es viu, com treballen, etc. A algú li podria semblar que hem hagut d'aguantar la pallissa típica dels guies turístics però res més lluny: era una conversa molt amena entre tots tres.

Amb en Mot al jardinet de la gueshouse

Després de dinar i esperar que la pluja parés una mica (ens ha plogut una estona gairebé cada dia que hem estat a Cambodja: ruixats molt intensos que no duren més de tres quarts d'hora i que per sort sempre ens han enxampat sota cobert) hem tornat a la guesthouse per acabar de passar el dia tranquil·lament: llegint, escrivint al blog, fent un te,... Com que en Mot, el "tuktukero", ens havia d'acompanyar a l'aeroport a quarts de 7 i no tenia res més a fer fins aleshores, s'ha quedat amb nosaltres al jardí de la guesthouse continuant la conversa i explicant-nos més coses del país, de la seva vida i dels projectes que tenia. Déu n'hi do quina vida! I només amb 25 anys! Era admirable veure des d'on venia, el que havia passat i la manera com s'agafava la vida i, concretament, la seva feina i el concepte de "negoci" que té. Ell té molt clar que ha d'oferir els seus serveis de transport i de guia a preus molt assequibles i donar serveis extres (com begudes en fresc al tuktuk, tovalloletes fresques perquè la gent pugui refrescar-se sortint dels temples d'Angkor, etc.) per tal de marcar una diferència amb altres guies, que la gent quedi contenta i que el recomani. Ja que hi som, el recomanem des d'aquí per si mai algú volta per aquest blog buscant guies que parlin espanyol per Siem Reap i Angkor:

En Mot, Thon Mot amb el seu tuktuk

Nom: Thon Mot 

Pàgina web: amazingangkor.com

Adreça electrònica: thonmout777@hotmail.com

Quan ja portàvem una hora i mitja o dues xerrant amb ell se'ns hi ha afegit l'amo que la guesthouse, en Davide, un italià que fa 3 anys i mig va decidir, sense haver-hi estat mai, muntar una guesthouse a Cambodja i anar-se'n a viure-hi. Amb ell hem pogut veure la visió que té un occidental que coneix molt bé el país i contrastar-la amb la d'en Mot. A partir d'aquí la conversa ha anat derivant a temes interessantíssims. Una hora i mitja més xerrat i no haguéssim parat si no fos perquè ja havíem de marxar cap a l'aeroport. Que curiós: al matí pensàvem que ja ho teníem tot fet i que ens mig sobrava el dia d'avui però quan ha sigut hora de marxar teníem la sensació que havíem trobat un fil que haguéssim pogut estirar uns quants dies més. Una pena... o una alegria d'haver-ho pogut viure!

Queda pendent explicar les visites d'ahir a Battambang i d'abans d'ahir a Angkor, però avui valia la pena dedicar el post a una altra gran i inesperada joia: una d'aquelles coses que fan que un viatge sigui inoblidable.

Acabo el post a l'habitació de l'hotel de Bangkok amb la vista posada en la segona part del nostre viatge: Chiang Mai, cap on marxem demà al matí.

Ens llegim!