Pobres però somrients

Ja som a Chiang Mai, al nord de Tailàndia. Just ens ha donat temps d'instal·lar-nos a l'hotel i fer una volta pel mercat que se'ns ha posat a ploure (per variar). Almenys hem pogut veure que val la pena anar-hi a sopar: totes les paradetes de menjar fan una pinta boníssima.

Demà al matí començarem un trekking per la selva de dos dies. Té molt bona pinta: caminarem, anirem amb elefant, visitarem poblats de tribus (en algun d'aquests serà on dormirem), veurem salts d'aigua, ens banyarem en gorgues i baixarem pel riu en embarcacions fetes de bambú. Vist així pot estar molt i molt bé: a veure!

Tailàndia és molt diferent a Cambodja: no es veu tanta pobresa, la gent està més acostumada al turisme, les infrastructures no tenen res a veure,... Abans d'ahir vam visitar Battambang, la segona ciutat més gran de Cambodja, i vam quedar bastant parats. No és una ciutat turística com Siem Reap, que té la sort de tenir Angkor al costat, i això ens va permetre veure com viuen realment a aquell país. Vam passejar pels carrers i pel mercat amb la sensació d'estar ben bé al tercer món. No és que vegis gent morint-se de gana per les cantonades, però sí que te n'adones que viuen amb molt poc, amb poquíssim. El mercat era curiós perquè  cada parada (fosca, que no devia fer més d'un metre i mig de llarg) era alhora el taller: les modistes cosien allà mateix, altres enganxaven els lluentons a les teles, d'altres feien joies, etc. Era bonic però tenia un regust estrany.

Siem Reap també és pobra però ja es respira un altre ambient. La gent s'ha espavilat molt a guanyar-se la vida amb el turisme, encara que es nota molt que no fa massa que ho fan (tot i que s'han espavilat a fer-se entendre molt bé en anglès, tot i que molts gairebé no han pogut anar a l'escola). Va ser molt difícil trobar activitats per fer que sortissin una mica del que és la visita a Angkor d'1 o 3 dies. Quan preguntàvem per més coses per veure havien de rumiar-s'ho una estoneta abans no et deien, amb cara de poc convençuts, que potser podies anar a veure algun altre temple o algun salt d'aigua que estava bastant lluny. En part s'entén perquè Angok és una meravella tan gran que tota activitat que es posi al seu costat quedaria devaluada, però estaria bé que hi hagués complements per poder allargar les estades dels viatgers a Siem Reap.

Deia que Angkor és una meravella i així és. S'ha de veure. Nosaltres vam fer el circuit d'un sol dia (temples principals) en tuktuk i sort que vam triar fer-ho així perquè les distàncies allà són enormes, fins i tot fent el circuit petit. Això sí, ho vam fer sense guia i potser hagués estat bé poder-ne trobar algun (preferiblement que parlés castellà, cosa que no és fàcil allà) que ens ho hagués explicat millor. S'ha de dir, però, que sense guia també vam sortir entusiasmats. És tanta la bellesa que hi ha allà dins! Es diu que tot va ser culpa d'una papallona que el científic francès Hernri Mouhot volia caçar. Sense adonar-se'n va anar entrant a la selva i es va trobar amb les runes del que fa un temps havia estat una ciutat on hi havien viscut al voltant d'un milió de persones. Visca les papallones!