Somriures de benvinguda

Ahir a primera hora de la tarda vam arribar a Bangkok. Un cop instal·lats a l'hotel vam sortir a fer una volta pel barri a veure si ens situàvem una mica i començar a tastar la ciutat. Estàvem cansats, després de tantes hores de vol però, d'alguna manera, ja ho vam saber arreglar: després d'una queixalada ràpida en un restaurant que suposem que era xinès (encara ens costa diferenciar in situ els matisos de les cuines asiàtiques) vam anar a fer-nos un massatge. Bé, dos massatges cada un: un d'esquena, espatlla i cap i l'altre de peus, una hora cada massatge. Quina meravella! Tenia la sensació que la senyora que em va agafar a mi anava polint cada part del meu cos com si fos una escultura: "aquí m'hi he deixat una rebava, això hauria de ser més rodó,...". Per acabar-ho d'arrodonir, quan ens estaven fent el massatge als peus va caure una tromba d'aigua que feia por: que bé que et sents quan estàs sota cobert i a fora trona i llampega! I si, a sobre, t'estan fent un supermassatge als peus...

Més tard i ja bastant refets vam anar a fer una volta al mercat nocturn de Patpong on vam fer les primeres compres i vam constatar el que s'explica de Bangkok sobre els shows sexuals i l'oferta de prostitució.  Després de sopar vam comprar les postres al carrer: una bosseta de grills fregits, que tots dos vam tastar però que no ens vam acabar...

Avui al matí hem agafat un avió i hem arribat a Siem Reap, Cambodja, on volem passar-hi quatre dies. Només d'arribar ja ens esperava un conductor amb el seu tuktuk que ens ha portat fins a la guesthouse on ens hem instal·lat. Amb ell hem pactat l'activitat que faríem a la tarda i que demà estarà tot el dia amb nosaltres a la visita que volem fer als temples d'Angkor. 

Un cop deixades les maletes i situats hem anat a veure un poblat flotant que hi ha al llac Tonle Sap. Allà la gent viu en embarcacions que mouen dues vegades l'any depenent de com estigui el nivell del llac (en època seca o de pluges). Viuen generalment de la pesca. És gent realment pobre, com el país en general, però ens ha sobtat veure els preus que cobren per visitar aquests llocs. El noi que ens feia de guia ens ha explicat que tot el que el govern guanya amb les visites a aquest poblat ho reinverteix en ells: en les escoles, potabilitzadora, etc. però la veritat és que hem trobat que amb el que es paga (15 dòlars per turista) es podria fer una mica més del que es fa.

Al vespre hem volgut anar a sopar però hem vist que els restaurants ja tancaven així que ens hem ficat al primer lloc on semblava que encara hi havia gent menjant. I sort d'això! Hem fet tota una descoberta. De fet, era molt bon senyal que la gent que hi havia menjant fos en gran part local: això sempre assegura una experiència autèntica. El lloc era una espècie de self-service però, és clar, a la cambodjana. Només d'asseure'ns i mentre nosaltres triàvem què volíem menjar (una mica a cegues perquè, com aquell qui diu, només sabíem diferenciar la carn del peix i poca cosa més) ens han preparat una espècie de braser a taula amb una peça metàl·lica a sobre per poder-hi coure el menjar on hi han tirat aigua pel voltant de manera que també s'hi pogués bullir. La noia que ens servia ens ha anat explicant com havíem de coure cada cosa però ens deu haver vist molt sapastres i ens ho ha acabat fent gairebé tot. Hem sopat com senyors. Millor encara: com senyors cambodjans! 

Ben tips i contents ens anem a dormir que demà molt aviat al matí enfilarem cap a una de les primeres joies del viatge: els temples d'Angkor. Bona nit!