Demà marxem. Però no marxem de la manera que ens havíem imaginat fer-ho. Divendres ens va deixar, inesperadament, la tia Dolors i avui li hem dit l'últim adéu. Marxem amb el seu record ben viu i volem emportar-nos amb nosaltres les seves ganes de fer coses, de viure la vida a cada moment i de gaudir de tot el que ens trobem al davant, tal com ha dit la seva filla Marta avui al seu funeral. Així que, entre maletes i llàgrimes, esbossem un somriure amarg.
Allà on siguis: un petó, tia.
Cristina i Àlex,
ResponEliminaJa sabeu que us acompanyem en tot moment en els somriures que ens oferiu, siguin del tipus que siguin. Aquí teniu un munt de gent que us fa costat i que anirem darrera la vostra motxilla o en els vidres de les ulleres o en un filet de la gorra, o en una arrugueta del mapa...
Molt bon viatge!
Neus
Ànims i una abraçada molt forta!
ResponEliminaEsperem la narració de la vostra aventura amb moltes ganes ;)