Flors per somriure

Som a l’aeroport de Bali a punt d’agafar un vol cap a Bangkok per passar-hi els últims tres dies d’aquest viatge. Marxem de Bali entusiasmats amb l’illa i molt contents d’haver-hi passat aquesta setmana, que realment s’ha fet molt curta. Queden moltes coses per explicar, que intentarem anar desgranant mica en mica.

Dijous ens vam llevar ben aviat, a les 2 de la matinada, per anar a pujar el volcà Batur, el segon més alt de l’illa, i veure des d’allà la sortida del sol. Vam arribar a quarts de 4 al punt de sortida, ens vam trobar amb el guia (i amb molta més gent que feia el mateix que nosaltres) i vam començar a enfilar el camí que duraria al voltant d’una hora i mitja. Mentre anàvem pujant, tot i ser negra nit, les vistes eren espectaculars: si miràvem avall ens trobàvem amb el caminet de llums que formava la gent que anava pujant i si aixecàvem el cap topàvem amb el cel més estrellat que he vist mai.

Quan vam ser a dalt, vam esperar cap a una hora per veure com sortia el sol. L’espectacle era brutal: teníem davant nostre el llac Batur (el més gran de l'illa) i darrere d’aquest el volcà Agung, el més gran de l’illa. Al fons, mentre el sol anava sortint, s’anaven dibuixant les muntanyes més altes de l’illa veïna. Valia la pena haver-se llevat tan d’hora i haver fet l’esforç de la pujada per veure aquella preciositat.

Ja amb llum de dia vam fer una petita ruta pel volcà on vam poder veure com fumejava, encara. Ens van explicar que encara és força actiu i que l’última erupció va ser l’any 2000. Bé, canviava una mica la versió d’un guia a l’altre: per algun era una erupció i per l’altre una petita explosió al cràter que va matar dos turistes alemanys. Sigui com sigui, feia respecte.

Al fons el volcà Batur, des d'on vam veure sortir el sol.

Després de la caminada i de tornada cap al sud de l’illa vam parar prop de la ciutat d’Ubud per veure unes terrasses d’arròs, tan típiques d’aquests països. Una filigrana: tan per com estan fetes com per com es cultiven després, una feina duríssima.

Vam acabar l’excursioneta dinant i passejant una mica per la ciutat d’Ubud on vam poder veure com preparaven la ciutat per una cremació per d’aquí a uns dies. L’Inyoman, el conductor que ens ha acompanyat tots aquests dies i que ens anava fent de guia, ens va ensenyar una figura d’una espècie de bou enorme i ens va explicar que quan han de fer una cremació d’algú important posaven el cos dins aquest bou i el passejaven en processó per tota la ciutat fins arribar al moment de cremar-lo amb el cos a dins. Curiós.  Quan ens vam acostat al temple vam poder veure com ho estaven decorant tot per deixar-ho a punt pel gran dia, una setmana després.

Preparació del "bou" per la cremació

Divendres al matí vam deixar l’hotelet de Sanur per anar a passar un parell de nits a Lovina, al nord de l’illa. Dos dies abans havíem pactat amb  l’Inyoman les visites que faríem de camí cap a Lovina. Les dues primeres eren temples hinduistes: Taman Ayun i Ulun Danu, aquest últim construït sobre les aigües del llac Bratan. La religió és molt important a Bali i es nota a cada pas. Només d’arribar, vam poder observar que davant de cada casa, de cada comerç, a cada platja,... hi havia, a terra, uns platets fets de fulles de plataner i plens de flors, a vegades amb alguna cosa de menjar. Eren ofrenes que fa la gent balinesa cada dia amb les seves pregàries. El dia que vam sortir amb la barca a fer snorkel, el noi que ens acompanyava va parar quan ja ens havíem endinsat una mica per pregar i fer les seves ofrenes. Va encendre encens, va posar cistelletes amb flors a l’aigua, sobre el motor de la barca i en una espècie de capelleta feta amb fulla de palmera que tenia penjada a la barca, igual que la que hi ha a moltes cases per a posar-hi les ofrenes. El mateix ens va passar amb els guies que acompanyaven a la gent a pujar al volcà: quan ja feia una estoneta que havíem començat a caminar tots es paraven a fer una pregària i una ofrena a una petita imatge que hi havia pel camí abans de continuar pujant.

Per aquest motiu les flors són tan importants a Bali. La gent les porta al cap com a senyal de benedicció. A tota l’illa s’hi poden trobar plantes florides (tot i estar a l’estació seca) i gent que recull les flors que han caigut a terra per utilitzar-les després.

Ofrenes a l'entrada d'un temple

Temple Ulun Danu, sobre el llac Bratan

Després de la visita al temples vam continuar la ruta cap a Lovina parant a Git Git, on hi ha uns salts d’aigua molt bonics. Quan vam arribar a l’hotel vam dinar, vam descansar, ens vam banyar a la piscina i al vespre, abans de pondre’s el sol vam començar a passejar per la platja, de sorra negra per la naturalesa volcànica, fins arribar al centre de Lovina, 5 quilòmetres més enllà. Ens va donar temps de veure tota la posta de sol al mar mentre passàvem entre les barques de diferents poblets de pescadors que ens somreien i saludaven. Vam fer una bona caminada però va valer la pena. Ja ben fosc vam arribar a Lovina, on vam fer un toc ben merescut i vam sopar davant del mar. Vam tornar cap a l’hotel amb taxi, ara sí.

Posta de sol a la platja de Lovina

Ja ens queda poc per tornar. És veritat que ens quedaríem més temps per aquestes terres però també tenim moltes ganes de veure la família i els amics. Ens alegra molt cada comentari que llegim al blog: sembla que estiguem una mica més a prop de casa. Avui pensem molt en algú molt especial: PER MOLTS ANYS, ADRIANA! Que gaudeixis molt i molt dels teus 20 anys!