Ho acabem amb un somriure

Divendres vam arribar a casa. El viatge s'ha acabat però aquí encara queden els últims dies per explicar i així acabar d'arrodonir el blog.

Dissabte 13 era el nostre segon dia a Lovina (nord de Bali) i vam aprofitar per fer l'activitat estrella de la zona: anar a veure dofins a la sortida del sol. A les 6 del matí vam pujar a una barqueta de les que fan servir els pescadors de la zona, on amb prou feines hi cabíem sis persones en fila, i vam endinsar-nos una mica al mar. De seguida vam començar a veure desenes de barques com la nostra, plenes també de gent que volia veure els dofins. No es van fer esperar gaire: de seguida vam començar a veure les seves aletes, ara a un costat, ara allà baix. No vam tardar massa a veure'n algun saltant i fins i tot fent cabrioles a l'aire, sempre amb tanta elegància.

Esperant els dofins

La resta del dia el vam passar descansant, entre la piscina, la lectura, migdiades,... en fi, tot allò que tant desitgem durant els mesos de feina.

L'endemà a mig matí ens va venir a buscar l'Inyoman una altra vegada per acompanyar-nos a fer algunes visites i tornar-nos a Sanur per passar-hi l'última nit a Bali, abans de tornar cap a Bangkok. La primera parada que vam fer va ser en una petita "botiga" a peu de carretera on hi havia uns animals extraordinàriament grans: ratpenats de la mida d'un ocellot, una serp pitó de més de tres metres, una iguana immensa, etc.

Era una pitó, segons ens van dir

Batmaaaaan!

Després d'observar-los amb certa por, vam seguir el nostre camí cap a les terraces d'arròs més grans de Bali, a Jatiluwih. Si les que havíem vist prop d'Ubud eren maques, aquestes eren impressionants: molt més grosses, inundades d'aigua i hi podies passejar pels marges dels camps. De fet, l'Inyoman ens va explicar que aquestes es conreen de cara al turisme, que ni tan sols respecten els períodes de descans de la terra perquè la principal font d'ingressos, més que l'arròs, són les visites.

A mitja tarda vam arribar a Tanah Lot, un temple construit sobre un illot que queda unit a la terra per l'esplanada que descobreix la marea quan baixa. Diuen que no te'n pots anar de Bali sense haver vist una posta de sol a Tanah Lot, i nosaltres, que som molt obedients, així ho vam fer. Després de passejar per les roques plenes de bassals que uneixen el temple amb la terra, vam pujar a una terrasseta per observar com el sol s'amagava darrere el temple. No cal explicar res més:

A l'esplanada que s'inunda quan puja la marea

Va ser l'última posta de sol a Bali: l'endemà tornàvem cap a Bangkok a acabar de passar-hi tres dies i, si la ciutat ho permetia, descansar una mica abans de volar cap a casa. Ho havíem previst i per això, seguint els consells de la Mari i la Sabina (un petó, noies!), feia mesos que teníem la penúltima nit del viatge reservada a un dels millors hotels de la ciutat: el Lebua. La veritat és que era un luxe d'hotel, amb una terrassa des d'on es pot veure una vista espectacular de la ciutat. La pena va ser que com que plovia no vam poder sortir per veure la panoràmica des de la planta més alta de l'hotel, al pis 64, però sí que ho vam poder fer des del 52, on vam anar a prendre una copa.

Al pis 52 del Lebua

La nit següent no ens vam poder quedar al Lebua perquè l'oferta que vam trobar gràcies al beneït booking.com ja no existia i pagar el que es demanava per l'habitació estava fora del nostre pressupost així que vam canviar a un altre hotel de la mateixa categoria, el Crowne Plaza. Realment no havia d'envejar res al Lebua. Durant la tarda ens va sorprendre una tempesta que vam veure així des de l'habitació:

Després de gaudir del descans a estances així i alguna visiteta tranquil·la a China Town i el Gran Palau de Bangkok ja havíem tancat la ruta i esgotat els dies. Aquí s'acabava un gran viatge, amb moltes experiències, molta varietat de gent, de costums, de paisatges, de llengües, de tradicions, de religions i de moltes més altres coses que ens han anat omplint durant els 24 dies que l'hem estat vivint. 

I tres dies després de trepitjar la nostra estimada terra s'acaben els relats de les nostres experiències en aquest blog. Ha estat una vivència molt bonica, que ens ha fet sentir més a prop de la nostra gent i ens ha fet somriure molt cada cop que rebíem algun feedback. Moltes gràcies per seguir-nos: ens retrobem al proper altre gran viatge!