Després de Chiang Mai ens vam estar tres dies a Bangkok, abans de venir cap a Bali. El primer dia va començar bé, amb la visita al Wat Pho, el temple on hi ha el buda recolzat més gran de Tailàndia. La veritat és que impressiona: 46 metres de llarg i 15 d'alt. El temple també és molt bonic, amb petits edificis de tots colors i portalades impressionants.
Després de la visita al Wat Pho volíem anar a veure el Grand Palace però quan vam arribar a la porta el guàrdia ens va dir que ja havien tancat (eren les 3 de la tarda). Molt amablement ens va senyalar al mapa un parell de temples que valia la pena veure i ens va recomanar una zona per anar de compres. Llavors ens va dir que la millor manera per fer-ho era agafant un tuktuk i que podia ser que el conductor ens volgués cobrar 200 bahts (5 euros) però que el preu que ens havia de fer era de 40 bahts (1 euro). Tot seguit ens va parar ell mateix un tuktuk i va dir-li on volíem anar. Al preguntar-li el preu, què ens va dir el conductor? 200 bahts. El mateix guàrdia va negociar-nos el preu, que al final va ser de 40, tal com deia ell. Vam al·lucinar amb l'amabilitat de la gent, en com aquell senyor ens va indicar llocs per visitar, per comprar i ens va negociar el preu del transport desinteressadament. Però ningú ven duros a quatre pessetes, ja se sap...
Vam començar la ruta amb el tuktuk visitant un petit temple on no hi havia ningú. Era bonic, és veritat: petitó però amb encant. Després de sortir del temple li vam dir al tuktuk que millor que ens portés directament on acabava la ruta que havíem pactat, que no teníem ganes de més temples ni d'anar de compres. Ell ens va dir que si feia això ens hauria de cobrar 400 bahts en comptes de 40 i, evidentment, no ho vam entendre: li estàvem demanant que escurcés la ruta i ens volia cobrar deu vegades més! El noi, molt amablement, això sí, ens va explicar que cada cop que portava turistes a les tres botigues que nosaltres volíem anar (o que ens feia anar el guàrdia) li segellaven un bonus que ell podia bescanviar per benzina. Si entràvem i hi estàvem un mínim de minuts (a algun lloc dos, altres deu) li posaven un segell i si compràvem, un altre. Li vam dir que d'acord, que així era bo per ell i per nosaltres, que encara que perdéssim una mica de temps ens sortiria el transport més barat. Tot això pensant que les botigues estarien una a prop de l'altra... Ens vam passar tota la tarda amunt i avall entre joieries (que no ens interessaven per res), sastreries i, a més, ens va colar una visita que no havíem pactat tot "fent-nos un favor": una oficina de turisme realment sospitosa on els preus eren desorbitats. Vam acabar la tarda farts de veure coses que no ens interessaven, de respirar el fum del trànsit de Bangkok i de patir-ne la xafogor. Al final ens va quedar la sensació que havíem estat tota la tarda a disposició d'aquell noi perquè pogués acumular segells i, a sobre, havíem hagut de pagar (poquet però ja era massa pel servei que havíem rebut).
Conclusió: si ets turista a Tailàndia (com a molts altres llocs) sempre et voldran enredar: de tu depèn que ho aconsegueixin...
Vam dedicar el següent dia a Bangkok a visitar el mercat flotant (Damneon Saduak) i la ciutat d'Ayutthaya. Ens va agradar moltíssim, tot i arribar rebentats. A Ayutthaya vam llogar unes bicis per vam recórrer les runes. Ens va recordar molt a Angkor (Cambodja) però en petit: l'arquitectura és del mateix estil i fins i tot hi ha una cara de Buda entre arrels, a l'estil dels temples que vam visitar en la primera part del viatge.
Diumenge al matí vam fer una de les activitats més típiques per tothom que visiti Tailàndia: anar a comprar gangues. Vam anar al Chatuchak Market, un mercat que fan només els caps de setmana. En vam fer una petita part perquè és immens: ocupa la superfície de 5 camps de futbol junts. A més, tot està apretadíssim, els passadissos entre les diferents paradetes són molt estrets i hi ha força gent. Evidentment, ens vam firar! Vam sortir carregats de tot a preus ridículs.
L'endemà molt aviat ja vam marxar cap a Bali per passar-hi una setmaneta i recuperar forces i energia abans de passar els últims tres dies de viatge un altre cop a Bangkok.
M'encanta el títol d'aquest post. És bo que us agafeu amb sentit de l'humor algunes de les coses que us passen i que les expliqueu amb tanta gràcia (el somriure s'ha transformat en rialla).
ResponEliminaDesprés de llegir-vos aquests dies, em moro de ganes d'anar amb tuktuk.