Somriures ferotges

És el nostre quart dia a Bali i per fi tinc una estoneta (i connexió) per escriure tranquil·lament. Des de l'últim post ens han passat moltes coses i hem estat a molts llocs. Intentaré resumir-ho perquè si no... estaria fins demà escrivint!

El dia següent de tornar del trekking vam llogar un conductor per visitar un temple budista a les afores de Chiang Mai, el Doi Suthep. Per arribar al temple s'ha de pujar una escala majestuosa i un cop a dalt tot és daurat i místic. Vam enganxar mal temps però ens va agradar molt. A Tailàndia, per entrar als temples t'has de descalçar i només aquest fet, anar descalços, ja fa que tot canviï: per mi és com si em connectés més amb el que se sent allà dins. Vam fer una volta admirant els diferents budes que hi havia allà i vam comprar flors de lotus, encens i espelmes (ja ho venien tot en un lot) per fer una ofrena. Ens van explicar que havíem de fer tres voltes amb l'ofrena a les mans a la part central del temple (no recordo com es diu). Ja havíem vist gent que ho feia i vam fer el mateix. Tot això pot semblar una tonteria si no ets creient però la veritat és que aquest acte en aquell lloc tan particular té alguna cosa especial, un no-sé-què que no sabria descriure.

Davant les escales del Doi Suthep

Sortint del temple vam fer dues visites una mica més turísques: una granja d'orquídies (precioses totes elles) i el Tiger Kingdom, una mena de zoo de tigres on et pots fer fotos amb ells. Realment és una turistada però, tal com deia la Sandra (la noia que vam conèixer al trekking), quan tornarem a tenir l'oportunitat de fer-nos fotos amb tigres? Doncs és veritat. De tot això és millor que, més que explicar, en pengi algunes fotos:

L'estada a Chiang Mai va acabar amb compres (evident a Tailàndia!) al mercat nocturn aquella mateixa nit i amb una visita l'endemà a la part antiga de la ciutat.