Un mar de somriures

Vam arribar a Bali dilluns passat tenint contractada, només, la primera nit d'hotel. No sabíem ben bé què faríem durant la setmana que estaríem aquí, només teníem clar que volíem descansar i gaudir de l'illa al seu ritme: tranquil, pausat i relaxat. Havíem contractat la nit de dilluns a dimarts a un resort a Nusa Dua pensant que hi tindríem totes les comoditats i luxes (piscina, platja privada, restaurants davant de mar, etc) i ja va ser així però no ens va agradar massa.
Només d'arribar vam preguntar per algun restaurant que estigués bé per dinar-hi i ens van contestar que allà mateix en teníem tres. Fins aquí, d'acord. També vam preguntar si sabien algun lloc per llogar ulleres i tubs per fer snorkel i ens van dir que allà mateix ho podíem contractar. Ens van preguntar si les nits següents estaríem a algun altre hotel i oferir diferents serveis diverses vegades (tots pagant, és clar). Tot ens va sonar a voler fer caixa a qualsevol preu: si s'ha d'amagar informació, s'amaga. Ens va fer la sensació que era difícil sortir de l'hotel i fer activitats pel nostre compte perquè a la que preguntàvem ens encolomaven el que tenien allà dins a uns preus que deixaven de pedra. Al vespre vam anar a fer una volta pel passeig que hi ha arran de platja i, tot i que era molt bonic, sense adonar-nos només fèiem que passar d'un resort a un altre fins a arribar a un centre comercial a l'aire lliure on vam trobar un bar amb connexió wifi, que vam aprofitar per poder buscar un hotel pels dies següents (al nostre hotel no hi havia internet gratuït). Vam fer un sopar de llagosta  per celebrar el nostre primer aniversari junts allà al costat i vam tornar cap a l'hotel.

L'endemà vam "fugir" de l'aglomeració turística dels complexes hotelers i ens vam endinsar una mica més a l'autèntica Bali. Allò sí que era el que ens havíem imaginat! Vam anar a parar a un hotelet una mica amagat i molt petit, de només deu habitacions, obert de fa només dos mesos i regentat per una parella francesa molt i molt amables. Només d'arribar tot van ser facilitats: ens van recomanar un restaurant proper on s'hi menja molt bé i barat (unes 5 vegades més barat que el dia anterior) i a la tarda es van asseure amb nosaltres per ajudar-nos a organitzar les diferents coses que podíem fer durant aquests dies. Ens van donar preus orientatius de tot, ens van posar en contacte amb un xofer que ens podia informar millor de les excursions, etc. Tres gentil! Allà vam decidir que dimecres agafaríem una barca cap a l'illa de Lembongan per fer snorkel i així va ser.

A les 8 del matí ja estàvem dins la barca que ens portaria cap a l'illa de Lembongan. Ens vam instal·lar asseguts a terra entre les mercaderies que portava l'embarcació a la part de dalt i vam deixar passar l'hora de viatge prenent el sol i la brisa del mar. Quan vam arribar ens vam trobar una cosa que no esperàvem: lluny d'una illa turística on tot podien ser botiguetes que ens estiguessin esperant per vendre'ns els seus paquets de barca+tub+ulleres+patos, vam trobar un poblet on la gent anava cap al temple, a primera línia de platja, per celebrar-hi alguna cerimònia. Vam badar-hi una mica i vam començar a caminar cap al centre de la població a buscar algun lloc on poder llogar el material i la barca per anar a veure què hi havia sota aquelles aigües. De seguida vam trobar un noi molt amable amb qui hi vam fer tractes, en Lena. En un moment estàvem tots tres a sobre la seva barca a punt per anar a dos punts diferents a fer snorkel.
Vam arribar al primer punt, the wall (la paret). En Lena va parar la barca en un punt prop d'una mena de penyasegat i ens va donar algunes instruccions. No havíem de fer res més que observar i deixar-nos portar pel corrent de l'aigua, que ell ens aniria seguint amb la barca. I així ho vam fer. Només de posar el cap a l'aigua l'espectacle era increïble. Tot eren bancs de peixos de diferents colors i mides: ara uns ratllats grocs i negres, ara un de blau potentíssim quasi fluorescent, ara tota una colla amb un degradat de groc a taronja preciós, un allà de verd ben viu, un d'allargassat i recte que quasi sembla un pal, un altre negre brillant que passa per sota,... i així tota l'estona. Preciós. I el fons no tenia res a envejar als colors dels peixos: corall de tots colors, roques totes resseguides amb figures que semblaven tretes d'un llibre de laberints, plantes verdes, grogues, taronges, vermelles, etc. Un espectacle!
Quan el corrent ja ens havia portat a fer tot el camí vam pujar a la barca i vam anar a un altre lloc a tornar a observar. Vam trobar el mateix espectacle de peixos que a la primera parada però l'escenari era diferent: no érem prop de cap paret sinó enmig del mar, ara el que teníem a prop era el fons de corall. Vam passar per llocs on havíem de fer esforços per no tocar el corall, de tan poca aigua que ens separava del fons. Mentre observàvem els peixos podíem veure fileres immenses de corall. Hi va haver un moment que teníem tota una paret de corall blau davant: tot de puntes il·luminades d'un blau-lilós preciós. Llàstima que de tot això no n'haguem pogut fer fotos perquè era realment un espectacle.